Suplement full 1 de febrer 2026
Avui, DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY
PREGUEM . . .
-
EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:
Dissabte 7 de febrer: Per els difunts de la Parròquia
Dissabte 14 de febrer: Antònia Morell i Joan Gómez
Diumenge 21 de febrer: Carme Bagaría i Joaquim Oliveras
Dissabte 28 de febrer: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.
-
L’ESGLÉSIA DE PALAU-SACOSTA DE GIRONA RECUPERA LA MISSA DIÀRIA A PRIMERA HORA DEL MATÍ
A partir del 12 de gener, l’església de Sant Miquel de Palau-sacosta de Girona recupera la celebració de l’Eucaristia diària a primera hora. La missa se celebrarà de dilluns a divendres a les 7 del matí.
Aquesta nova franja horària vol facilitar la participació de totes aquelles persones que desitgen començar la jornada amb l’Eucaristia, adaptant-se als ritmes laborals i familiars.
MANS UNIDES – 2026
“Declarem la guerra a la fam”, aquest és el lema de la campanya d’any de Mans Unides, que serà el proper cap de setmana 7 i 8 de febrer. La nostra diòcesi de Girona ajuda a finançar el projecte de millora de la qualitat educativa amb pobles indígenes en el Val do Javari, a l’Amazones del Brasil. Es tracta concretament de finançar material didàctic, especialment per garantir la continuïtat escolar dels joves amb tècniques i coneixements; per una escola d’un 700 alumnes indígenes. L’import total del projecte a finançar és de 79.785,00€. Les coŀlectes de totes les misses aniran destinades a aquesta finalitat. Moltes gràcies per la vostra aportació i suport a Mans Unides.
LES MANS DE JESÚS
Com eren les mans de Jesús?
Mans capaces de transmetre confiança, d’expressar estimació.
Mans obertes per fer carícies als infants i beneir els nens i les nenes.
Mans que guareixen els malalts i els cors dels qui pateixen.
Mans treballadores que tiraven les xarxes o modelaven fusta.
Mans que ensenyaven el camí i ajudaven a continuar endavant.
Mans que acollien els que no eren perfectes i necessitaven perdó.
Mans disposades a donar la vida per als altres.
Et demanem Pare que la mà de Jesús ens acompanyi: La mà dels nostres amics i amigues.
La mà que ens va ajudar quan ho necessitàvem.
La mà dels que no són tan amics. La mà del qui pateix.
Que tothom senti la teva mà i la teva abraçada.
Que siguem conscients que estàs a prop.
Que també nosaltres ens fem propers a qui ho necessiti.
Tu, Senyor, que ho pots tot, dona’ns el valor i la força per servir-te amb les nostres mans, amb els nostres braços, amb el nostre cos!
(B. García)
AMB UNA MIRADA AMPLE…
En aquest nostre temps on domina el poder de la imatge – ja sigui per creació d’IA, o per les xarxes- convé no perdre l’objectiu, per no deixar-nos portar per la manipulació i per no caure en la temptació dels extrem. Vivim uns temps que sembla obligatori posicionar-nos. No n’hi ha prou de pensar o opinar, convé prendre partit. És una dialèctica perillosa, simplista i empobridora de la complexitat de la realitat humana. Com a cristians el nostre full de ruta està marcat per les benaurances, per la força de la Paraula, que crea, que dona vida i ens fa viure. En elles trobem tot un catàleg d’actituds que configuren el nostre acostar-nos a la vida de les persones amb una altra mirada, amb una mirada diferent, ample. Jesús per la Paraula ens obre el cor. No fou un home d’enfrontaments, sinó de preguntes, i propostes clares d’estil vida i d’acostar-nos a Déu com a Abba-pare. A portar llum enmig de la foscor dels extremismes. Les benaurances són un proposta per viure la cultura de l’atenció a les persones; de l’amor a l’altre. No de rebuig ni indiferència, sinó de comunitat i compartir la vida. És una proposta de viure a contracorrent de l’individualisme hedonista que tant domina les relacions i l’existència de moltes persones. És cercar l’autèntic sentit de la vida des del cor de persona on es troba Déu; no en el posseir les coses materials, en el poder de domini o en el compliment de les normes rituals de la religió. La persona autènticament feliç és aquella que procurar fer un món millor, que acompanya, ajuda i fa costat a tothom.
La proposta de Jesús parteix sempre de la realitat de cada persones, del seu moment vital. I des d’allà és d’on pot fer camí, amb altres. Sempre amb comunitat. Sempre amb companyia. Sempre fent costat i sentint-ne l’escalf, l’estima i la motivació d’aquells que fan camí, a voltes amb diferents ritmes i moments existencials; especialment en les dificultats, incerteses i dubtes que hom es troba en la vida. Només en comunitat que hom pot trencar la rigidesa i la ideologia tant present – en la societat i en l’Església-, perquè s’obre a l’Esperit de Déu. És trencar les nostres falses seguretat i fer camí. El camí es en tot moment un anar a d’intempèrie, al descobert i la incertesa d’ on et portarà. A l’encontre de l’altre, a l’encontre de Déu. Amb la confiança que Déu ens guia, que Déu està al nostre costat. I malgrat molt rebuig, Déu continua fent-se present en aquesta humanitat. Això és la sinodalitat, present i actuant enmig de la comunicat. Aquesta és la mirada ample de les benaurances, de la proposta d’estil de vida de Jesús. No podem obviar les dificultats, els entrebancs i les pors. Però ens cal mirar una mica més la història, i els “signes dels temps” per albirar l’esperança de Déu. Aquest és l’objectiu. La Paraula de Déu és la que configura aquesta nostra existència humana des d’una mirada diferent, ample i viva. És mirar el futur, afrontar-ne les dificultat del present des d’una altre perspectiva. Les benaurances ens marquen el camí. Ens dona una mirada nova, a un món de l’efímer que premia la rapidesa en lloc de la reflexió!
Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 1 de febrer de 2026
Full Parroquial 1 de febrer de 2026
Suplement full 1 de febrer 2026
Imprès.SHALOM/Girona, 29 de gener de 2026