Suplement full 5 d´octubre de 2025

Avui, DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY, dissabte vinent a les 8 del vespre, missa dominical. 

PREGUEM . . .

• EN LES MISSES D’AQUEST MES PREGAREM:

• Dissabte 4 d’octubre: Jaume Torrentà
  Dissabte 11 d’octubre: Antònia Morell i Joan Gómez
  Dissabte 18 d’octubre: Maruja Sánchez
• Dissabte 25 d’octubre: Família Vita-Vilaplana i Mn. Frederic.

•COMPTES PARRÒQUIA

Això comporta que amb la comptabilitat ordinària tenim un superàvit de 669,62 € que ens permeten continuar amb les tasques parroquials, sense problemes, dins l’apartat de catequesi ni entren els materials emprats, i les trobades fetes a l’inici de curs. Moltes gràcies a tots per la vostra generositat.

• ACTIVITATS CATEQUESI 2025-2026

• Inici de la catequesi: 4 d’octubre a les 18.30 h
• Reunió de pares: 25 d’octubre
• Trobada amb el Sr. Bisbe i visita a la Catedral: 7 de març
• Cloenda: 9 de maig

• CONFERENCIA A CÀRREC DEL DR. FRANCESC TORRALBA

• PEREGRINACIÒ AL SANTUARI DELS ÀNGELS

• ET DONEM GRÀCIES SENYOR

Gràcies per ensenyar-nos
a viure com a germans.
Gràcies per ensenyar-nos a perdonar
i reconstruir les nostres
relacions humanes.

Gràcies per ensenyar-nos com estimar,
í donar-nos l’exemple
del més gran amor.
Gràcies per la mare que ens vas donar,
que ens cuida
i ens acompanya sempre.

Gràcies per la teva Paraula
tan clara, tan senzilla,
tan plena de vida.
Gràcies per invitar-nos a seguir-te
construint el Regne de Déu a la terra.

Gràcies per confiar en nosaltres
i convidar-nos a col·laborar
amb la teva missió.
Gràcies per ensenyar-nos
a viure en comunitat.
Gràcies per la mare Església,
que és la nostra gran família.
Per tot, gràcies Senyor

• FE PER SERVIR…

Permeteu-avui comença aquesta reflexió amb una anècdota. En la festa de sant Miquel, a Palau-sacosta, de diumenge passat; més d’una persona em va comentar que aquest dia és un dels pocs dies que es troben antics companys, coneguts, amics i saludats. Durant l’any les persones es dispersen, cadascú fa la seva vida, amb els tràfecs, maldecaps i il·lusions. Van a la seva, amb l’individualisme propi del nostre temps. Però hi ha uns moments que tot això és reverteix, i es fa comunitat, es fa identitat. A l’antic poble de Palau-sacosta hi ha dos dies així: en la diada sant Miquel i la de sant Antoni Abat, al gener. Dues festes que ens agermanen – malgrat la distància de molts- i que estableixen un diàleg fratern, relacional i vital que dona sentit a la nostra història. És la fe i el servei.

Tothom – en alguns instant de la vida- partim de l’experiència per transmetre alguna cosa. La fe en Déu va més enllà d’una experiència; però porta en el seu interior aquesta realitat. Perquè és la millor manera per copsar un sentit que és més profund d’allò que hom viu. La fe costa d’expressar. El valor de la fe és la capacitat de donar esperança enmig de moltes situacions que ens resulten difícils de pair sense la fe. La fe es confiança. En els moments de desencís, de desesperança, de fracàs, en el quals hom dubte de tot, és el moment de la força de la fe. Que ens sosté. Que ens acompanya. Què ens guia. Que ens fa bons enmig de les adversitats de la vida. Aquest és el camí que moltes persones han fressat al llarg de la història, i que ens han precedit i donat la fe.

En un temps de fressa constant, de rapidesa i d’immediatesa; on tot sembla que trontolla, i es busca la pertinença on no sempre és; que es provem els límits de l’existència en tantes coses que venen “experiències” buides de contingut. Es bo que mirem la fe en el Déu de Jesús, com l’eix del servei. Com el vincle que uneix la veritat, la llibertat i l’amor per a ser testimonis de pertinença. Som perquè servim. Som perquè tenim fe. Aquesta es la clau de volta que identifica la nostra fragilitat tant humana, i ens acosta al projecte de Jesús.

Des de la fe hem de tenir necessitat de la comunitat. És des d’on hem unir esforços, malgrat les diferències, i el dret de veure les coses d’un altre manera; que acompanyen i ens sentim acompanyats. Perquè és d’aquí on podem refer molts dels nostres vincles personals, per donar continuïtats i contingut al que som, i perquè som. Aquest és el valor de la paraula que uneix, dels gestos que dignifiquen la vida de les persones. És només des de la trobada personal; des del compartir moments de la vida; des del somriure franc i obert; que hom esdevé persona, en tota la seva dignitat i història.

El servei, que es fa fe, és horitzó vers qual estem cridats a esdevenir persones per compartir. Davant un temps i un món tant excloent, la fe dels cristià, des del servei és inclusió en la taula de la fraternitat. La casa i el camí són els espais per la trobada, per la comunicació i el compartir. Una salutació, una abraçada esdevenen el signe més importat,

Mn. Jordi Reixach i Masachs
Girona, 5 d’octubre de 2025

Full Parroquial 5 d’octubre de 2025

BISBAT DE GIRONA

Suplement full 5 d´octubre de 2025

^{Imprès.SHALOM/Girona, 2 d’octubre de 2025}